divendres, 9 d’octubre de 2009

Fira de l'ntercanvi, Mieres 8 de novembre del 2009

Uns viuen del plaer d’acumular béns, ja sigui propietats, negocis, terres,cotxes... Altres vivim del somni de repartir aquests béns a tothom i fer un món més just, digne i equitatiu. Aquesta és una diferència que al llarg dels temps a anat perdurant.

Els nostres avantpassats ja utilitzaven la moneda, però eren uns pocs privilegiats qui la tenien. La gran majoria de la gent no hi tenia accés i l’intercanvi era l’única opció de viure o subsistir.

Dit això, observant l’actualitat veig un món de consumisme salvatge, on tot té un preu, fins i tot la vida humana mateixa, i aquest és molt baix. Veig un món on la única creença innegable és el diner, en nom del qual es fan i desfan les guerres, es decideix qui compte i qui no, qui menja i qui passa gana, a qui se’l escolta i a qui s’ignora o és més, a qui es calla, ja que aquest es també el qui decideix fins on algú pot arribar a expressar-se.

Els poderosos, o sigui els qui tenen els diners a carretades diuen que això del capitalisme s’enfonsa, que l’han de refundar, però porten mesos gastant els nostres petits estalvis fent grans convencions per parlar de com ho faran perquè no se’ls eixugui la font. Regalen els nostres diners als bancs per a que no desapareguin, pugen les hipoteques, els impostos i els aliments; diuen que estem en crisis i que tots hem de posar de la nostra part. En fi, nosaltres no hem parat de fer-ho, però i ells, què ho han fet algun cop?

Per la nostra part a la solució hi afegim l’intercanvi. L’intercanvi en totes les seves vessants, ja sigui material, cultural, ètnic, educatiu, laboral, formatiu, terapèutic, etc. Si diuen que en aquest món tot es pot comprar i vendre, que tot té un preu, nosaltres diem que tot es pot intercanviar!! I el primer canvi és que ells es quedin el món del capital i el consumisme, i nosaltres ens quedem la vida per güestionar-la amb respecte, coherència i ajuda mútua, per poder deixar un exemple de vida als qui vindran.

La fira de l’intercanvi de Mieres és un petit gra de blat, però de gra en gra es fa l’espiga i d’espiga en espiga el camp, i així successivament es pot anar creant farina per tothom. Des d’aquesta petita reflexió us convidem a tots i a totes a participar a la fira d’enguany i, a participar també com a protagonistes de un món millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada